RESULTATS

Gràfic 1

La primera pregunta de l'enquesta és una pregunta tancada de sí o no, per saber si els participants son part o no del col·lectiu LGTBIQ+ i derivar a una enquesta o a una altra.

L'enquesta ha sigut contestada per 74 persones, 43 de les quals no son part del col·lectiu, el 67,2%. Mentre que les altres 31 persones, el 32,8% sí que hi formen part.

Veient els resultats, tenim més respostes en l'enquesta de les persones que no hi formen part, per tant, si ens basem en aquestes, podem dir que al campus de la UdL hi ha més persones heterosexuals que del col·lectiu. El que també fa que puguem conèixer més les seves opinions i el seu punt de vista.

ENQUESTA PERSONES QUE FORMEN PART DEL COL·LECTIU

Gràfic 2

D'aquestes 31 persones que formen part del col·lectiu, 21, més del 70% són bisexuals, és a dir que els hi atreuen tots els gèneres. Només 3 persones són gais i 6 lesbianes, a més una de les persones que s'identifica com a lesbiana també és No-binari, és a dir que no s'identifica en cap dels dos sexes predeterminats, home i dona.

Finalment, una persona s'identifica com Queer, és a dir que no té una sexualitat definida però no és heterosexual, a més és transsexual.

Si ens basem en els nostres resultats, podem afirmar que la majoria de les persones de la Universitat de Lleida que formen part del col·lectiu, són bisexuals. També, que hi ha poca gent del col·lectiu trans, és a dir, persones no-binari, gènere fluid, transgènere... Per tant, en les nostres respostes no s'hi acaba de veure reflectit l'experiència d'aquestes persones. Ja que no és el mateix el gènere que la sexualitat i en la societat no està igual de normalitzat ser transsexual.

Gràfic 3

Les respostes d'aquesta part de l'enquesta estan gairebé igualades, la diferència és d'una persona. 16 persones, han respost que no els va costar expressar la seva sexualitat de manera lliure i 15 han contestat que sí.

És molt difícil treure conclusions, ja que les respostes estan molt igualades, depèn de

l'entorn de cada persona i del context. A més de les 15 persones que els hi va costar expressar-la, no s'especifica que ho hagin explicat al seu entorn encara, per tant, quan ho facin potser la resposta canvia.

Gràfic 4

Les respostes estan molt igualades entre "depèn", 13 persones i "sí", 14 participants.

Podem afirmar que la majoria de les persones que han contestat l'enquesta viuen la seva orientació sexual i la seva identitat de manera oberta. Encara que la meitat d'aquestes no s'han acabat de sentir recolzats i recolzades per algunes persones del seu entorn. Així i tot no hi ha ningú ha marcat l'opció de "no", així que podem afirmar que estem avançant com a societat i que ningú s'ha quedat sol i sense suport després d'expressar la seva sexualitat o identitat.

D'altra banda, hi ha 4 persones que encara no ho han explicat, per tant, que no se senten preparades o prou recolzades pel seu entorn. Això confirma la conclusió de la pregunta anterior, 4 de les 16 persones que han contestat que no s'han sentit recolzades encara no hi han explicat, per tant, els resultats podrien variar.

Gràfic 5

Més de la meitat de les persones, 19 en total, s'han sentit intimidades per formar part del col·lectiu. 12 han marcat que no.

El fet que hi hagi més persones que han sentit por només per ser quin son i estimar a qui estimen, que persones que mai s'han sentit intimidades, demostra que encara falta molt per fer en la societat d'avui en dia, s'ha d'educar a les persones en el respecte perquè tothom es pugui sentir respectat.

Gràfic 6

Aquesta pregunta té molta relació amb l'anterior però els resultats són diferents. En aquest cas 21 persones, s'han sentit sexualitzades per formar part del col·lectiu, dues més que en l'anterior. Aquestes dades afirmen el que s'ha dit a la pregunta anterior, que encara falta molt per ensenyar i per aprendre.

Les relacions homosexuals, entre dos homes o

dues dones es continuen sexualitzant en comptes de veure com el que és, una relació d'amor com qualsevol altra. El mateix passa amb les persones transsexuals, transgènere o no-binari, no les veuen com a persones, sinó com un ésser exòtic al que sexualitzar i menysprear. 

Gràfic 7

Aquí les estadístiques baixen, el 90,3%, és a dir 28 persones no han patit ningun tipus de violència física per formar part del col·lectiu. Però 3 persones sí que han patit.

Tot i que la gran majoria no han patit violència, aquestes tres persones són les més importants, ja que al s. XXI no hauria d'haver-hi cap víctima de violència física i menys per la seva orientació o

identitat. Per tant, es corrobora que encara hem de treballar per aturar la violència i la discriminació.

Gràfic 8

En la violència verbal, que engloba insults, menyspreu, crits... Les respostes canvien. 18 persones afirmen que les han insultat i discriminat, en el seu entorn, pel carrer, missatges en les xarxes...

D'altra banda, 13 persones mai han rebut violència verbal per la seva orientació o identitat.

Les dades mostren que les persones del col·lectiu pateixen més violència verbal que física. Aquest fet també reflecteix la societat d'avui en dia, ja que és més fàcil escriure un missatge d'odi per les xarxes o cridar a la gent pel carrer i continuar caminant que agredir de manera física, pel fet que no afecta la llei. Els resultats encara fan més suport a la conclusió, que és necessari aprendre a respectar.

Gràfic 9

De les 31 persones que han contestat l'enquesta, 18 han presenciat violència cap al col·lectiu, és a dir, homofòbia. La resta, 13 persones, no. És a dir hi ha més persones que han vist violència cap als LGTBIQ+ que les que no. Aquestes estadístiques reafirmen el que s'ha comentat en el treball, que aquest col·lectiu, encara avui en dia, pateix molts actes violents i s'ha d'intentar educar a les persones perquè això no passi.

La següent pregunta va relacionada amb l'anterior, "Et deixem aquesta pregunta per si vols explicar-nos alguna experiència més pròpia sobre alguna violència que hagis patit".

La majoria de les persones, expliquen que es van quedar en "shock" quan van presenciar violència cap a les persones del col·lectiu, no van saber com actuar, ni que fer ni a qui trucar. La resta argumenta que van intentar aturar l'agressor, fent-lo raonar i defensant a la víctima, però totes estan d'acord que va ser molt difícil calmar-lo i fer-li entendre que no estava bé el que estava fent.

Després de llegir els testimonis de la gent, creiem que s'haurien de fer xerrades contra la violència cap al col·lectiu LGTBIQ+, per a què les persones sàpiguen com actuar i com demanar ajuda. També per evitar que hi hagi més agressions.

Per últim, hem deixat un espai per si algú vol explicar alguna experiència, alguna anècdota...

Només hem obtingut dues respostes:

"Crec que també és important la violència implícita i els rols i estereotips que les pròpies persones del col·lectiu, educats també de forma masclista i estereotipada. Per exemple la concepció que en parelles gais hi ha d'haver una persona més femenina i més masculí. O la plumofòbia dins del mateix col·lectiu"

"De festa a Biloba un cop estava "liant-me" amb una noia a la pista, durant tota aquella estona, nois i homes ens deien si es podien unir, ens apartaven, ens tocaven la cara o el cabell o el cul. Havia de cridar-los i apartar-me perquè paressin."

ENQUESTA PERSONES QUE NO FORMEN PART DEL COL·LECTIU:

Gràfic 10 

De les 43 persones que van respondre l'enquesta i que no formen part del col·lectiu, 40, més del 90% coneixen persones que formen part. És a dir, només un 7%, o sigui, 3 persones, afirmen no conèixer ningú que en formi part.

Això podria suggerir una certa visibilitat o rellevància del col·lectiu en el cercle social de les persones que van participar en l'enquesta.

Gràfic 11

En les reccions davant d'aquesta situació, observem que 40 persones de les quals no formen part del col·lectiu, més d'un 90% dels enquestats, no tenen cap inconvenient en què una persona formi part del col·lectiu. Tot i que un 7,5%, o sigui, 3 d'aquests, afirmen no entendre-ho, i un 2,5%, o sigui, 1 persona afirma que li va costar; per tant, només un 5%, o sigui, 2 persones, no ho accepten.

Així, es pot concloure que la majoria de les persones mostren una alta acceptació cap al col·lectiu, tot i que encara hi ha una petita proporció amb dificultats o manca d'enteniment. Aquesta situació suggereix la necessitat de treballar per reduir la desinformació i els prejudicis existents.

Gràfic 12

Un 72,1%, o sigui, 31 persones, de les enquestades afirmen no haver presenciat mai situacions de violència cap al col·lectiu. En altres paraules, un 27,9%, o sigui, 12 persones, sí que han presenciat aquest tipus de situacions.

Aquestes dades destaquen la necessitat urgent de millorar la sensibilització i l'educació sobre el respecte en la societat. Encara que el percentatge d'aquells que han presenciat violència no sigui majoritari, el fet que més d'un quart de les persones hagin presenciat aquestes situacions és preocupant. Aquesta realitat posa de manifest la persistència de problemes de discriminació i falta de tolerància, subratllant la importància de les campanyes educatives i d'integració per construir una societat més inclusiva i respectuosa.

Gràfic 13 

Un 62,8%, o sigui, 27 persones, de les enquestades han afirmat que reaccionarien o han reaccionat defensant a la víctima en situacions de violència cap al col·lectiu. Un 4,7%, o sigui, 2 persones, s'enfadarien, un 2,3%, o sigui, 1 persona, reaccionaria rient, mentre que un 16,3%, o sigui, 7 persones, no saben com reaccionarien davant d'aquesta situació. D'altra banda, un 11,6%, o sigui, 5 persones, no van actuar o no actuarien.

Les dades ens mostren que la majoria té una intenció positiva de defensar a la víctima, el que és encoratjador. No obstant això, l'existència d'una proporció significativa de persones que no saben com reaccionarien o que no actuarien destaca la necessitat d'educar i informar sobre com abordar situacions de violència cap al col·lectiu. Aquesta falta de coneixement pot indicar la necessitat de programes d'educació que promoguin la comprensió i la tolerància, contribuint a una reacció més efectiva i solidària en situacions similars.

Gràfic 14 

Com a minoria, un 25,6%, o sigui, 11 de les persones enquestades han participat en moviments a favor del col·lectiu, mentre que un 74, 4%, o sigui, 32 persones, afirmen no haver-hi participat mai.

Les dades reflecteixen una necessitat evident de millorar la sensibilització i la participació en moviments a favor del col·lectiu. Malgrat que una part significativa de la població no ha participat fins ara, no significa una falta d'interès, es pot donar com a resultat d'una falta d'oportunitats, informació o consciència. És important abordar la manca de participació amb iniciatives que fomentin la consciència i que facilitin els moviments del col·lectiu. Aquestes dades destaquen la importància de crear un entorn on les persones se sentin motivades i capacitades per contribuir activament a la lluita pel col·lectiu.

Gràfic 15

Un 48,8%, o sigui, 21 dels enquestats, han deixat passar per alt comentaris homòfobs, mentre que un 25,6%, o sigui, 11 persones, no els han passat per alt i un altre 25,6% no n'és conscient.

El fet que gairebé la meitat dels enquestats hagin optat per passar per alt aquests comentaris suggereix la importància de crear un entorn més segur i acollidor per expressar desacord sense por a la reacció negativa dels altres. Això ressalta la necessitat de fomentar un clima de respecte i tolerància, i també destaca la urgència d'educar i conscienciar sobre la importància de rebutjar i denunciar la discriminació homòfoba.

Gràfic 16

Un 60,5%, o sigui, 26 dels participants enquestats, no s'han plantejat mai la seva sexualitat, mentre que un 39,5%, o sigui, 17 dels enquestats, sí que se l'han plantejat en algun moment.

De les dades podem extreure la diversitat d'experiències i processos individuals en relació amb la reflexió sobre la mateixa sexualitat. És important reconèixer que la manera com les persones aborden aquesta qüestió és altament personal i subjecta a una varietat de factors com ara el context social, cultural i personal. Aquestes dades ressalten la importància de respectar i reconèixer la diversitat d'experiències individuals i de proporcionar suport i recursos per a aquells que decideixin explorar o reflexionar sobre la seva sexualitat en algun moment de les seves vides.

Gràfic 17 

Un 95,3% dels enquestats, o sigui, 41 persones, no se senten incòmodes en presència d'una persona del col·lectiu, mentre que un 4,7%, o sigui, 2 persones, afirmen sentir-se incomodats.

Aquestes dades mostren que la gran majoria de les persones no experimenten incomoditat en presència de persones del col·lectiu. Això és un indicatiu positiu d'acceptació i normalització. No obstant això, el petit percentatge de persones que encara se senten incòmodes ressalta la importància continuada de treballar per millorar la inclusió i educació sobre aquest col·lectiu. És essencial abordar els factors que contribueixen a la incomoditat per aconseguir una convivència més harmoniosa i respectuosa. Aquestes dades destaquen la necessitat de continuar amb esforços per crear un entorn més acollidor i tolerant per a totes les persones, independentment de la seva orientació sexual.

Gràfic 18 

Un 51,2% dels enquestats, o sigui, 22 persones, coneixen en la seva totalitat el significat de les sigles LGTBIQ+, mentre que un 48,8%, o sigui, 21 persones, no coneixen el significat d’aquestes.

Les dades revelen que gairebé la meitat dels enquestats no coneixen el significat de les sigles LGTBIQ+. Això subratlla la necessitat de millorar la sensibilització i l’educació sobre la diversitat de gènere i sexualitat. Conèixer aquestes sigles és fonamental per a una comprensió més àmplia i inclusiva de les experiències de les persones dins del col·lectiu. La manca de coneixement pot contribuir a la discriminació i l’alienació involuntàries. Per tant, aquestes dades destaquen la importància de promoure la informació i la comprensió per aconseguir una societat més respectuosa i acollidora per a tothom, independentment de la seva identitat de gènere o orientació sexual.

L'última pregunta constava d'un espai on qui volgués pogués expressar les seves experiències. Aquesta ha estat resposta per 3 persones amb les següents respostes:

“Sobretot els típics comentaris com "maricon" "mariquita" que són típics per referir-se pejorativament a gent del col·lectiu i que no s'haurien de considerar típics, ja que s'acaba normalitzant. A més també s'utilitzen com insult per exemple cap a gent heterosexual, pel fet que per algunes persones, el fet que algú et digui "marica" per exemple és una manera de dir-te homosexual quan per aquestes persones que diuen la paraula i una part dels que la reben, ser homosexual no està bé.”

“Violència sistemàtica.”

“No putos gayss.”

Aquestes respostes subratllen la persistència de la discriminació i la violència verbal cap al col·lectiu LGTBIQ+. És preocupant veure com aquests tipus de comportaments són considerats comuns i fins i tot fets servir com a insults cap a persones. Aquesta normalització d'expressions discriminatòries contribueixen a la creació d'un entorn hostil i pot afectar negativament la salut mental i el benestar de les persones afectades. Aquestes dades destaquen la necessitat urgent de combatre i educar contra aquest tipus de discriminació per fomentar una societat més respectuosa i inclusiva.