MARC TEÒRIC

Que es LGTBIQ+?

LGTBIQ+ són les sigles que identifiquen a un col·lectiu en concret. 

Aquestes sigles es van començar a fer servir els anys 90, quan el terme “LGBT” es va fer prolongació de les sigles “LGB”. Alhora havien reemplaçat a l'expressió de “comunitat gay”, ja que molts homosexuals, bisexuals i transsexuals, sentien que no els representava de forma adequada.

Aquestes sigles han evolucionat al llarg dels anys. Al principi només eren LGB, en els darrers anys s'han incorporat nous conceptes per fer referència a altres identitats de gènere i orientació sexual.

Perque es celebra el dia de l’orgull el 28 de juny?

El 28 de juny de 1969, ara fa més de cinquanta anys, la policia va anar a inspeccionar al Stonewall Inn, un bar clandestí en el qual es passaven les nits les persones del col·lectiu LGTBIQ+, ja que era perseguida per grups mafiosos.

La policia acostumava a entrar al bar i apallissar a les persones que hi havia dins, però aquella nit va ser diferent.

Per primera vegada en la història del local, el 28 de juny de 1969, els clients es van rebel·lar i es van negar a acceptar que els tractessin de manera denigrant.

Els homosexuals no van voler mostrar les targetes d'identitat i les dones trans no es van deixar inspeccionar.

La policia va perdre el control de la situació. Mentre els agents eren a l'interior del local, a les portes de Stonewall es van concentrar unes 150 persones. Aquestes van esclatar en veure com un agent agredia una noia lesbiana a qui havien emmanillat.

Els manifestants van trencar les finestres del local i van bolcar els cotxes de la policia.

L'incident va acabar amb tretze persones detingudes i algunes ferides. En els dies següents va haver-hi més manifestacions i actes de protesta en els que també es van enfrontar a la policia.

A partir d'aquestes manifestacions es van crear associacions i organitzacions com "Gay Liberation Front"

Aquestes organitzacions van promoure les primeres accions per visibilitzar el col·lectiu LGBTIQ+ i reclamar la igualtat i els drets.

Així va ser com va néixer la primera marxa per l'alliberament, que es va celebrar just un any després dels disturbis de Stonewall. El 28 de juny del 1970, a Nova York i Los Angeles.

D'aquesta manera, el 28 de juny es va convertir en una data històrica i es va començar a reconèixer el juny com el mes de l'Orgull. Els disturbis de Stonewall van marcar abans i després en la lluita pels drets de les persones del col·lectiu.

Amb el temps, les manifestacions de l'Orgull es van anar organitzant a altres ciutats i avui dia se celebren a molts països del món, inclòs Espanya.

QUI FORMA PART DEL COLECTIU LGTBIQ+?

Actualment, cada vegada s'està aconseguint donar més veu a aquest col·lectiu, però veritablement sabem a qui representa?

L'acrònim LGTBIQ+, sorgit com a resultat de reivindicacions de la diversitat al llarg de la història, engloba tota la diversitat d'orientacions sexuals, identitats i expressions de gènere de les societats actuals, en altres paraules, a qui no s’identifica amb l’orientació heterosexual. Aquestes sigles designen a les lesbianes, gais, transgèneres, transsexuals, bisexuals, intersexuals, queer i a tota la resta incloses en el +.

Aquesta terminologia es va començar a utilitzar als anys 90, quan únicament estava compost per LGB o LGBT el qual va sorgir com a substitució del terme "comunitat gai", ja que algunes persones del col·lectiu no se sentien representades (Pnitas, P., 2014).

A continuació, desglossarem les diferents terminologies que la componen:

La primera sigla (L) representa al col·lectiu de lesbianes, fent referència a l'homosexualitat femenina, és a dir, quan una dona sent atracció física, emocional i espiritual per una altra dona.

La segona (G), als gais, la manera de referir-se a l'homosexualitat masculina, és a dir, quan un home sent atracció física, emocional i espiritual per un altre home.

La T fa referència als trans; transgènere, terme que engloba a les persones que la seva identitat de gènere no correspon amb el seu gènere biològic, transsexual, persones que hi ha o estan realitzant la transició mitjançant una medicació o operació de canvis de sexe i, transvestís, persones que es vesteixen i es comporten com tradicionalment s'ha assignat al gènere oposat. En englobar tres identitats de gènere en alguns casos s'utilitzen tres T "TTT".

La B fa referència a les persones bisexuals, aquelles que físicament, emocionalment i espiritualment senten atracció pels ambdós sexes.

La I, d'intersexuals, aquelles persones que presenten característiques, tant genètiques com fisiològiques, de tots dos sexes i, per tant, els hi suposa una dificultat o obstacle a l'hora d'agrupar-se en un en concret.

La Q de queer, paraula usada per denominar a les persones que no volen etiquetar-se dintre del que socialment està establert com a norma.

Finalment, el + engloba a la resta de minories com ara els pansexuals; persones que senten atracció, però no necessiten fixar-se en el gènere de l'altra persona, els asexuals; orientació sexual d'una persona que no sent atracció sexual cap a cap altra o les persones no binàries, aquelles que no se senten identificades amb cap gènere (Ondacero, 2021).

TIPUS DE VIOLÈNCIA DINS DEL COL·LECTIU LGTBIQ+

El col·lectiu LGTBIQ+ (lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres, intersexuals i persones amb identitats Queer) representa una diversitat que enriqueix la nostra societat. Al llarg de la història, aquestes comunitats han afrontat reptes significatius, sent objecte de discriminació i violència degut a la seva orientació sexual, identitat de gènere i expressió de gènere. 

La lluita contra la violència dirigida cap al col·lectiu LGTBIQ+ és una part que busca la igualtat i l’acceptació d’aquestes persones dins de la societat. 

La violència que reben aquestes persones ve fomentada pel fenomen anomenat LGTBIfòbia que és prejudici social construït culturalment i reforçat per l’educació i la socialització per refutar la diversitat sexual i de gènere i a les persones que semblen o formen part del col·lectiu LGTBIQ+. 

Es manifesta de manera continuada des del rebuig fins a la violència. No només es dirigeix contra les persones que formen part del col·lectiu, sinó que també conta familiar i amistats d’aquestes. 

Podem destacar tres components dins d’aquesta LGTBIfòbia: l’odi, la discriminació i la intolerància. 

Els delictes d’odi són actes delictius motivats pels prejudicis i la intolerància cap als diferents grups de persones, ja sigui per motius de raça, origen, religió, orientació sexual o identitat de gènere, entre d’altres. En aquest cas, tractarem els delictes d’odi cap a les persones que formen part del col·lectiu LGTBIQ+. 

Sovint, aquests delictes es tradueixen amb actes de discriminació, assetjament i violència. En aquest sentit, suposa una gran amenaça tant per les víctimes com per la societat en general, a més representen una vulneració dels drets humans. 

Els atacs contra el col·lectiu LGTBIQ+ són un dels delictes d’odi més estesos. L’orientació sexual o la identitat de gènere van ser la tercera causa de delicte d’odi a Espanya el 2021. Aquestes persones són víctimes d’insults, amenaces, lesions, assetjament o intimidació. El problema és que moltes de les víctimes no presenten denuncia.

Entre els possibles motius per què no denuncia, es roba la por a fer-se visible com a persones del col·lectiu, la revictimització a ser responsabilitzat/ada dels fets que es denuncien i la falta de percepció de l’agressió com un delicte. 

Les persones LGTBIQ+ han patit molta discriminació basada en la seva orientació sexual o identitat de gènere al llarg dels anys. El que han sofert és un tracte menys favorable a comparació d’altres persones a causa d’una condició personal. 

La intolerància és el rebuig a les persones que no comparteixen les nostres condicions personals, les nostres idees, la nostra cultura, les nostres tradicions, etc. 

L’observatori contra l’homofòbia (OCH) va registrar el 2022 un total de 237 incidències per violència o discriminacions per LGTBIfòbia, un 16,5% menys que l’any 2021. Però el que més preocupa a l’entitat és l’augment de la intensitat i les violències d’algunes agressions, ja que les agressions físiques ja són el primer tipus d’agressió per sobre de les verbals: les físiques han augmentat un 20,4% respecte al 2021. 

Moltes persones homosexuals passen per aquesta discriminació, intolerància i delictes d’odi avui en dia i encara que la societat ha avançat, els delictes d’odi, les agressions verbals o físiques cap a aquestes persones, el rebuig, la no acceptació… segueix molt present. Com observem en l’anterior paràgraf, cada cop són més intenses i violentes aquestes agressions i s’ha de trobar una solució per frenar aquesta situació. La millor manera de combatre i superar la intolerància i la discriminació és a través de l’educació, el respecte i la informació. 

ENTITATS QUE REPRESENTEN AL COL·LECTIU LGTBIQ+

Colors de ponent: Associació que vetlla pels drets de les persones lesbianes, gais, transgèneres, bisexuals, intersexuals i queer a la província de Lleida.

Associació antisida Lleida: Es una entitat d’utilitat pública fundada l’any 1991 amb l’objectiu de millorar de forma integral la qualitat de vida de les persones afectades pel VIH, donant una resposta integral a les necessitats individuals i comunitàries i sent un referent actiu i innovador en les polítiques de salut sexual.

Associació lika: La missió de Lika es fer visible les creences i estereotips de gènere que ens empresonen, proporcionar estratègies per alliberar-nos-en i així construir una societat equitativa.

ACATHI: Es dediquen a donar suport a la comunitat LGTBIQ+ migrant i refugiada. Brinden una assistencia legal, suport psicosocial y orientació educativa i laboral per ajudar-les a prosperar en un entorn inclusiu. Com una organització liderada per migrants i refugiats LGTBIQ+, treballen per a protegir els seus drets. El seu objectiu es construir un mon igualitari i acollidor per a tots.

CHRYSALLIS: Naix a nivell estatal el 1 de juliol de 2013. Es va formar per families amb fills i filles transexuals per poder oferir l’acompanyament i el suport de persones amb experiències similars amb l’objectiu de poder resoldre tots quests dubtes amb els que els professionals no poden ajudar..

AMPGYL: Naix l’any 2002, fruit de la voluntad de l’associació catalana AMPGIL. Aquesta associació centra la seva actuació contra la intolerancia, entenent que els rols de gènere tradicionals están en l’origen tant dels prejudicis com de la major part dels problemes que engloben a les families.

Oasis: Espais de trobada i socialització per a adolescents amb expressions i identitats de gènere i sexualitats diverses: campaments d'estiu, trobades mensuals i campanyes comunicatives.

FLG- assaciació de famílies LGTBI: L’FLG- Associació de Famílies LGTBI és una associació de famílies de mares i pares lesbianes, gais, trans, bisexuals o intersex que lluita per la plena equiparació dels drets i deures de les famílies LGTBI.

Fundació Enllaç: Es va crear el 12 de març de 2008. Defensen la dignitat de les persones LGTBI, i especialment les d’edat avançada o dependents, vetllant que no rebin tractes discriminatoris per raons de l’orientació sexual o d’identitat i expressió de gènere.

Casal Lambda: El Casal Lambda és un centre associatiu sense ànim de lucre. Des de 1976 ofereix a persones LGTBIQ+ un espai de trobada i orientació, i disposa d’un centre d’informació i documentació sobre sexualitat dirigit a professionals i investigadors. Porta a terme un important treball de projecció social amb les seves activitats culturals i el treball continuat de sensibilització envers les institucions públiques, els partits polítics i el conjunt de la societat. L’objectiu principal del Casal Lambda és la normalització social. 

ATC: Es tracta d’un mobiment social i polìtic que pretèn aconseguir la normalització social i l’equiparació dels drets de les persones trans amb els heterosexuals.

Gaispositius: Es tracta d’una associació d’homes gais i bisexuals amb VIH que treballen donant resposta al VIH i a la sida des de l’any 1994 per la comunitat LGTBI amb un enfocament basat en drets.

Transforma la Salut: Plataforma formada per diversos col·lectius, associacions i persones individuals sorgida el 2015 per reivindicar un nou model de salut de les persones Transexuals a Catalunya. A partir de l’aprovació d’aquest nou model el 2017 per part de la Generalitat de Catalunya, la Plataforma vetlla pel seu cumpliment íntegre i la seva millora per tal de garantir una atenció sanitària digna i de qualitat per a totes les persones transexuals. 

Observatori Contra l’Homofobia: Treballen en el disseny i implementació d’un sistema d’observació permanent davant la discriminació i l’lgtbi-fòbia en els diferents escenaris on es puguin produir.

COM ACTUA DAVANT D'UNA SITUACIÓ DE VIOLÈNCIA

Actualment, estem amb una societat on la diversitat sexual i de gènere té més visibilitat i reconeixement per part de la societat, lluitant pels drets de les persones pertanyents al col·lectiu LGTBIQ+. Tot i l'avanç que hem realitzat amb la societat en referència amb aquest col·lectiu, continuen havent-hi pensaments negatius i situacions de violència cap a aquest grup. Per això, pensem que tenint en compte la realitat del col·lectiu és molt important saber les eines i coneixements per actuar de manera adequada en situacions de violència.

El primer pas per poder erradicar aquesta violència ha de ser la sensibilització, el respecte i l'empatia de part de la societat cap aquest col·lectiu. Per això, si mai presenciem una situació de violència hem d'intentar intervenir sense ficar la vida de ningú en perill. Algunes de les intervencions poden ser:

• Trucar a les autoritats corresponents del territori.

• Trucar al telèfon de la violència 016. Aquest telèfon és un servei telefònic d'informació, d'assessorament jurídic i d'atenció psicosocial immediata per personal especialitzat a totes les formes de violència ( Delegación del Gobierno contra la Violencia de Género, s/f).

• Dirigir-nos a les persones i intentar parlar amb elles perquè deixin d'actuar d'aquella manera.

A més a més, hauríem de centrar-nos en l'educació, ja que aquesta té un paper essencial en la prevenció de la violència i la promoció de la igualtat. Així, doncs, seria interessant fer talles o xarrades a les aules, en les quals es parlés del col·lectiu LGTBIQ+, informar sobre els drets de les persones, explicar les diverses formes d'estimar i de viure, amb l'objectiu d'erradicar el tema tabú que hi ha dins del grup i, de millorar la nostra societat. També, és important promoure l'empatia i el respecte des d'una edat primerenca per prevenir actes de violència en el futur.

En definitiva, per erradicar la violència al col·lectiu LGTBIQ+ és necessita accions immediates i mesures per part de tota la societat. La promoció dels drets de les persones i les oportunitats entre iguals és molt important per prevenir i protegir a les persones afectades.

Com a persones que conviuen en una mateixa societat és molt important crear espais on les persones que hi formen part es sentin segures i lliures per poder viure de la millor manera la seva vida.

CASOS REALS DE VIOLÈNCIA CAP AL COL·LECTIU 

La necessitat de la realització d'aquest treball la veiem en els casos reals que es donen de forma quotidiana en la nostra societat.

El 29% de la població espanyola que forma part de col·lectiu asseguren que en algun moment han patit algun tipus de discriminació o assetjament per formar-ne part, i dins d'aquest percentatge, el 8,6% han sofrit agressions físiques o sexuals.

A més a més de les situacions de desigualtat que viuen cada dia les persones de col·lectiu en ple segle XXI, ens trobem un estudi que va realitzar diverses enquestes a persones que formen part del col·lectiu on s'informa que solament dos de cada deu casos són denunciats a les forces de seguretat per la falta d'importància que se li donen a aquest tipus de casos. (Ser & Agencias, 2023)

S'indica segons l'associació internacional de lesbianes, gais i bisexuals, que el passat any 2022 va ser l'any més violent pel col·lectiu LGBTIQ+, això a causa dels discursos d'odi llençats per alguns dels polítics espanyols. (Omedes, 2023)

Les anteriors dades són les que ens fan reflexionar els avenços de la societat pel que fa a les discriminacions que el col·lectiu viu diàriament, fent veure que encara és present i molt elevat el percentatge de persones que es veuen afectades per la violència contra aquesta minoria.