CONCLUSIONS

El nostre treball buscava donar resposta als objectius establerts a l’inici de la recerca. Dins del marc teòric trobem els percentatges reals de persones que pateixen violència dins del col·lectiu, aquí és on les participants del treball s’adonen de la realitat del sofriment del col·lectiu. 

Basant-nos en els resultats de l’enquesta, passada a una part de la població molt reduïda, buscàvem investigar el coneixement, opinió i experiències dels estudiants de la nostra universitat. Els resultats ens han mostrat que trobem que encara hi ha desconeixement sobre el col·lectiu, a la vegada que hem rebut resultats amb missatges d’odi cap aquest. Això, ens revela l’existent violència cap al col·lectiu inclús dins de la mostra. 

Per tant, per una banda, del nostre primer objectiu: “Descobrir els graus de violència que arriben a patir les persones del col·lectiu”, podem dir que:

L'enquesta ha revelat els diferents graus de violència que afecten a les persones del col·lectiu dins de la Universitat de Lleida, es veu que el percentatge més alt de persones que han participat si han patit algun tipus d’assetjament, discriminació o agressió verbal per part de la societat, i respecte a les agressions físiques veiem un percentatge més baix, però encara i així és existent. Això informa que en inclús en una mostra molt reduïda podem observar la violència que hi ha cap al col·lectiu.

Dins de les respostes que ens han proporcionat, es mostra una visió més detallada de la realitat de violència cap a les persones del col·lectiu, destacant la persistència de prejudicis i la necessitat d’intervencions educatives i preventives per tal d’evitar aquestes situacions i proporcionar un aprenentatge sobre la diversitat i el respecte  el més aviat possible. 

D’altra banda, del nostre segon objectiu: “Examinar la perspectiva dels estudiants de la Universitat de Lleida sobre el tema de la investigació a través de qüestionaris”, podem dir que:

Per tal d’obtenir un coneixement més concret sobre les experiències del col·lectiu dins la població estudiantil de la Universitat de Lleida hem utilitzat preguntes obertes que revelen les diferències en la percepció i comprensió de la violència cap al col·lectiu entre aquells que la pateixen directament i els observadors externs. Gràcies amb aquesta pregunta oberta hem pogut conèixer moltes situacions violentes que ens han ajudat a ampliar el nostre treball i conèixer les experiències personals dels usuaris que formen part del col·lectiu, però també hem pogut llegir com persones externes al col·lectiu han pogut intervenir a l’hora d’evitar situacions violentes, malgrat que no han sigut tots els participants, pensem que és important destacar-ho. 

En definitiva, ens trobem amb una societat on encara és present la violència cap al col·lectiu diàriament, ho podem observar en els resultats generals d’una recerca sobre els percentatges de violència en el nostre país i també en la mostra reduïda de la població estudiantil de la Universitat de Lleida on les dades parlen per si mateixes i es veuen en els gràfics els percentatges elevats de persones afectades per aquesta violència. 

Tot seguit, gràcies amb aquest treball ens podem adonar de la manca de prevenció i sensibilització que hi ha, d’aquests actes, dins dels enquestats, a causa dels missatges d’odi que hem rebut dins de la nostra enquesta. 

És per aquest motiu, pel qual volem donar importància a l’educació. Una de les millors maneres amb les quals es podria disminuir aquesta violència, és creant entorns acollidors i lliures cap a totes les persones des d’edats primerenques, ensenyant que totes les persones tenen l’oportunitat de gaudir dels seus drets i les seves llibertats a l’hora d’escollir com volen ser o a qui volen estimar.

Dins del treball ens hem trobat amb certes limitacions que han implicat que els resultats es puguin haver vist d'alguna forma alterada i no siguin tan específics com ens agradaria. Una limitació que ens hem trobat ha sigut el fet que el qüestionari ha sigut validat únicament per una persona. A més de trobar-nos amb una mostra molt reduïda de persones, com a conseqüència les dades no són prou específiques, ni poden representar la totalitat de la població estudiantil de la Universitat de Lleida o de la societat. Les conclusions són basades en una enquesta específica realitzada al campus de la Universitat de Lleida, i per tant volem recalcar que la mostra no és totalment representativa de la varietat d'opinions dins i fora del col·lectiu.

Per finalitzar amb les conclusions, com a futures línies d'investigació a tenir en compte, destaquem la importància de en un futur utilitzar una mostra més concreta, i a poder ser, més àmplia, centrant-nos únicament en les persones que formen part del col·lectiu i aprofundir en les experiències personals fent un estudi més concret per saber els diferents graus de violència viscuts pels usuaris per poder donar solucions eficaces per poder erradicar amb aquest tipus de situacions.

REFLEXIONS PERSONALS

Maria Rubió:

De cara a fer aquest treball, ens hem trobat diferents mancances en el procés, en alguns moments ha estat difícil l'organització de part de tots els membres del grup, ja que quedar totes ens ha suposat un repte pels diferents horaris que tenim en la nostra vida quotidiana.

Una vegada vam solucionar les problemàtiques que teníem a l'hora d'organitzacions, el projecte ja va anar a millor, vam aconseguir saber que fer i se'ns van acudir mil idees de com desenvolupar el treball. Finalment, el treball ha sigut molt interessant de fer i ens sembla a totes les membres molt important el tema tractat. Treballar amb les meves companyes ha sigut molt enriquidor i confortant, en tot moment hi ha hagut comunicació i hem superat els problemes totes juntes.

Respecte al treball en concret, he après moltes coses sobre les TIC i m'han servit molt per agilitzar al màxim la feina, sobretot a l'hora de fer el anàlisis dels resultats del qüestionari. A més a més, he pogut endinsar-me més en la pell de la gent del col·lectiu a l'hora de llegir les enquestes, i he pogut observar com encara en ple segle XXI es donen situacions de discriminació i agressions pel fet de pertànyer al col·lectiu.

Anna Teba:

Fent aquest projecte he après a utilitzar el Blogger de manera correcta i a poder presentar treballs d'una manera més visual. Ha estat una eina complexa d'emprar en relació amb els enllaços, però un cop t'acostumes és molt còmoda.

Ens hem trobat limitades amb la mostra, ja que no és gaire representativa. Si es volguessin treure conclusions més generalitzades, caldria estendre el treball a més població.

Tot i això, ha sigut molt enriquidor dur a terme aquest treball, per tal de conscienciar-nos i intentar conscienciar als altres. Considero que encara queda molt camí per recórrer, però aquesta és la línia a seguir.

Aina Ruiz:

La realització d'aquest treball no ha estat una tasca fàcil, no obstant això, la motivació i les ganes d'investigar en l'àmbit seleccionat han estat presents en tot moment.

A més, utilitzar altres eines com el blog és molt enriquidor per aprendre noves tècniques d'investigació per la nostra futura tasca professional de la mateixa manera que és molt interessant pensar formes de difondre una investigació a xarxes actuals, en TikTok en aquest cas, per tal d'arribar a la població.

Raquel Pérez:

Després de fer aquest treball, puc dir que m’ha agradat molt adquirir nous coneixements envers les TIC com per exemple la creació d’un blog o l’ús adequat de l'excés. 

A més referent al tema de recerca del treball, m’ha sorprès la violència, prejudicis i pensaments que hi ha cap al col·lectiu, això em dona a reflexionar que encara queda una lluita molt gran per endavant, en la qual ha de participar tota la societat iniciant-la en l’educació per poder prevenir i sensibilitzar.

Per finalitzar, vull destacar a l’equip de treball, ja que, tot i tenir algunes dificultats, hem pogut tirar endavant el treball i, per tant, els objectius que ens havíem marcat a l’inici  s’han pogut assolir.

Joana Orteu:

En el moment de fer aquest treball ens hem trobat amb certes dificultats, les quals hem afrontat amb moltes ganes d'aprendre.

M'ha sorprès la quantitat d'usos que se'ls pot donar a les TIC i el necessaies que són per facilitar la feina de recerca i recompte. Envers el tema que vam escollir personalment m'ha sorprès la quantitat de violència que encara pateixen les persones del col·lectiu LGTBIQ+.

Per concloure, vull destacar que l'equip de treball ha estat molt bo, hem tingut molt bona comunicació i coordinació i hem pogut superar tots els reptes que ens hem trobat en la realització del treball.

Lucia Mendelsohn:

Després de fer aquest treball m'he adonat que avui en dia les persones del col·lectiu encara pateixen discriminació i que encara falta molt per fer i ensenyar perquè això deixi de passar. Gràcies als resultats he pogut reflexionar sobre com viuen la seva sexualitat i identitat els joves d'avui en dia i com les persones que no formen part del col·lectiu ho viuen des de fora.

També he après nous usos de les TIC com l'Excel, fer gràfics, utilitzar TikTok com a plataforma per arribar a més persones i a fer servir el Blogger.

Per acabar, destaco el treball en equip, ja que ens hem organitzat molt bé, hem tingut molt bona comunicació i hem treballat de manera ordenada i seguin la temporalització